Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 10

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 10

-Que ha passat Règia?-

Digué en Nadif amb cara de preocupació aixecant-se de la taula.

En Roc es va quedar assegut, encara estava sorprès de que la Règia parlés amb un corb i no va acabar de reaccionar.

-Seieu al meu voltant i digues que ha passat-

Digué en Gnorf a qui tots creien adormit desde el seu jaç.

En silenci van acostar tres cadires, la Gaia es va quedar adormida sota la taula i el corb s'havia enfilat a un prestatge amagant el cap sota una ala. Ja estaven seient a les seves respectives cadires quan en Roc es va tornar a aixecar.

-Perdoneu, us faria res que entrés en Llamp amb 

nosaltres? Estem acostumats a estar junts i 

m'agradaria que fos aquí si no us molesta-

La Règia es va mirar en Nadif amb cara de neguit i aquest va contestar:

-Si el que et preocupa és la Gaia no has de patir per

a res, s'han conegut abans amb el Llamp i sorprenentment ha reaccionat tant bé com amb en Roc-

A en Roc no li va fer falta més, va obrir la porta i com si sabés que parlaven d'ell en Llamp estava allà assegut tot esperant que el deixessin entrar.

Un cop tothom era ja al seu lloc la Règia va fer un sospir profund i començà a parlar.

-Com segurament ja sabreu a un dia de camí cap a l'oest hi ha la vila de Vallsoleia, allà hi tinc contacte amb un vell escriba amb certes aptituds místiques que de tant en tant necessita el meu consell amb algún tipus d'arrel o amb algún verí de granota en concret. Aquest corb és un dels missatgers que utilitzem i porta una petició d'en Maristany. Sembla que fa una setmana que la gent enmalalteix i han arribat a la conclusió que és degut a l'aigua dels pous. Segons en Maristany no queda cap pou a la vila amb aigua potable, però el més greu és que es veu que fa cosa d'un mes que el riu està sec, així que la situació és greu-

L'habitació es va quedar en silenci, en Roc no gosava dir res, no tenia ni idea de que podien fer.

-Quina és la petició d'en Maristany, Règia?- Digué en Gnorf.

-Em diu que demà arribarà un altre corb amb un petit flascó amb aigua dels pous. Tinc certs coneixements que espero em serveixin per esbrinar quina és la causa d'aquesta desgràcia, i amb sort poder-ho solucionar-

-Tú que en penses?- Digué en Nadif amb aspecte ombrívol.

-Sincerament em fa mala espina, és molt extrany que tots els pous estiguin infectats, no ho acabo de veure clar. Crec que el millor seria que demà amb les primeres llums sortissis amb la Gaia cap a Vallsoleia Nadif-

-Jo estava pensant el mateix- Respongué el nan.

En aquell moment un neguit va començar a omplir en Roc, i gairebé sense adonar-se va intervenir.

-Nadif si no et molesta m'agradaria acompanyar-vos-

El nan es va mirar el noi amb una expressió que no va saber desxifar, i passats uns segons respongué:

-D'acord noi, vindràs amb nosaltres però t'hauràs d'espavilar tu solet, no tinc temps per anar fent de mainadera-

En Roc va assentir amb el cap i es va quedar en silenci rascant al Llamp darrere les orelles.

-Vull que aneu amb molt de compte, fa cosa d'un any que van apareixer a la vila els adoradors de Zarkin i em fan mala espina. En Maristany em va dir fa un temps que havia desaparegut gent del poble i ningú en sap res, molt em temo que hi estàn involucrats, així que aneu amb compte i quan arribeu a Vallsoleia aneu directament a casa d'en Maristany, tu ja sap on és Nadif-

Dit això la Règia es va incorporar i es va posar a remenar entre pots i prestatges. En Nadif també es va aixecar tot pensatiu i lentament va sortir a l'exterior seguit per la Gaia.

En Roc es va apropar a en Gnorf i va seure a terra, arrepenjat al jaç on descansava el seu amic.

-Roc, la Règia té raó, heu d'anar amb compte, escolta tot el que et digui el meu nebot, sóc conscient de que és un nan de poques paraules i pot ser una mica brusc, però t'asseguro que té un gran cor i molta experiència a les espatlles-

El noi va assentir amb el cap, en Llamp s'havia estirat al seu costat i arrepenjava el cap a la seva cama, les flames dansaven amb un ritme captivador i hipnòtic i els sons del seu voltant es van anar apagant fins que es va adormir.

En Roc es va despertar al sentir unes passes i es va adonar que els primers raigs de sol entraven per la finestra, s'havia quedat adormit i algú l'havia tapat amb la seva capa.

En Nadif i la Règia parlaven en veu baixa asseguts a la taula amb en Llamp i la Gaia als seus peus, el gos de seguida s'adonà que en Roc s'havia despertat i es va llençar a sobre seu llepant-li la cara.

-Roc vine a menjar alguna cosa, en breu us posareu en camí-

Li digué la Règia en veu baixa per no molestar a en Gnorf que encara dormia. En Roc va seure al costat dels seus nous amics i literalment va devorar el tros de pa amb formatge que li van oferir.

-Marxarem en breu noi, si sortim ara arribarem a Vallsoleia abans de que caigui el sol- Digué en Nadif.

-Estic preparat, i en Llamp també-

-Molt bé, doncs marxem-

En Roc va donar un tros de pa a en Llamp i tot seguit va comprobar que ho portava tot. Tenia l'espasa, el cinturó, la capa i un mapa que havia fet ell mateix durant les seves escapades nocturnes a les tavernes. Ho tenia tot, així que va anar a despedir-se de la Règia.

-Té Roc això és per a tú, et serà útil-

Digué la Règia mentre li oferia al noi una motxilla de cuir i una cantimplora plena d'aigua.

-Moltes gràcies Règia, ets molt amable-

-Au marxa, en Nadif no és un nan amb gaire paciència, ja em despediré de part teva amb en Gnorf, les herbes que li vaig donar el faran dormir fins al migdia, així que estigues tranquil-

Va dir la Règia amb un somriure, i tornant-se a posar seriosa afegí:

-Aneu amb compte, quedeu-vos a casa d'en Maristany i escolta en Nadif, quan descobreixi alguna cosa de la mostra d'aigua us enviaré un corb amb instruccions, mentrestant intenteu esbrinar quina és la causa de que s'hagi assecat el riu, és molt extrany el que està passant-

Dit això la Règia va empènyer suaument en Roc cap a la porta on esperaven en Nadif, la Gaia i en Llamp.

Sense dir res el nan es va donar la volta i van començar a caminar cap a l'oest.

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 9

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

  Capítol 9

Els minuts passaven en silenci, només es trencava la quietud quan la Règia picava les arrels amb la mà de morter, fins i tot el so del repicar de la fusta amb el marbre es convertia en un mantra dins d'aquella casa plena de misticisme.

En Gnorf es va mig endormiscar després de l'infusió calenta i en Roc es mantenia prop d'ell observant la sala i a la seva anfitriona.

La Règia era la dona més vella que havia vist mai, l'esquena li feia un arc permanent, les seves mans eren menudes amb uns dits llargs i prims i les seves arrugues eren incomptables.

El que més fascinava al noi però era la vitalitat que desprenia aquella dona que podia ser la seva besàvia.

De cop la tranquilitat es va acabar, a fora es sentien els lladrucs nerviosos d'en Llamp i el bufar intranquil d'en Foc.

En Roc d'un salt estava de peu amb la mà a l'empunyadura de l'espasa disposat a protegir al seu company, però la veu trencada de la Règia el va aturar.

-Sembla que ja els tenim aquí-

Encara no havia acabat la frase que la porta s'obrí en sienci, i allà sota l'arc hi havia el nan més gros i musculat que en Roc havia vist mai. L'acompanyava una guineu gegantina d'un color roig intens amb una orella torçada endavant i una gran franja de color blanc a la cua. Aquella guineu devia ser la Gaia va pensar el noi.

-Ja era hora Nadif, has trobat les arrels?- Va dir la Règia

sense deixar d'utilitzar el morter.

-Ens ha costat més del que ens esperavem, però si-

Respongué en Nadif amb una veu greu i profunda mentre treia unes arrels dels saquets que duia penjats al cinturó i les penjava d'uns claus que sobresortien d'un prestatge.

El noi va analitzar atentament al nouvingut. Feia el doble d'esquena que en Gnorf i els seus braços semblaven soques d'arbre. La roba era una barreja de tela i cuir tenyida de color verd i marró (un bon camuflatge dins el bosc pensà en Roc). Tenia una barba d'un color negre blavós com el plomatge d'un corb amb alguna veta platejada, i mesurava la meitat que la d'en Gnorf.

Duia uns saquets de pell repartits al voltant de la cintura lligats al cinturó i va ser llavors quan el noi es fixà en les armes del nan, a l'esquena lligada amb unes tires planes de cuir portava una destral doble de mida mitjana, amb una fulla ample i corva per un costat i una pica per l'altre, una arma eficaç per a combatre en espais reduits i una bona eina al bosc.

El que més va cridar l'atenció d'en Roc però, va ser la dalla que en Nadif duia a la mà, una veritable obra d'art que tenia tot l'aspecte d'haver sigut creada per en Gnorf.

Era una dalla de plata amb un cap de guineu a l'empunyadura, amb uns ulls d'obsidiana encastats. La falç més bonica que havia vist mai.

 

De sobte el noi va notar una cosa freda i humida a la mà i va fer un salt enrere. Estava tant distret oservant al nan que no s'havia adonat que la guineu s'acostava a ell per un costat i li ensumava la mà.

En Nadif amb expressió de sorpresa es mirava el noi i la guineu.

-Et pots sentir afalagat humà, la Gaia extranyament

s'acosta i confia en desconeguts-

Va dir el nan amb una veu que era com si freguessin dues pedres entre elles.

En Roc no sabia exactament que dir i es va limitar a somriure a la Gaia i gratarli el cap entre les orelles, gest que la guineu gegantina va agraïr apretant-se contra la seva cama i tancant els ulls.

En aquell moment la veu dèbil d'en Gnorf es va fer sentir per sobre del crepitar del foc i els lladrucs d'en Llamp a l'exterior.

-Deixa que et miri Nadif, han passat molts anys-

El nan més jove s'hi va acostar en silenci.

-Veig que la barba ja t'arriba al pit, quants anys tens ja nevot? Cent vint?-

Digué en Gnorf.

-Sempre dius el mateix- Va dir en Nadif amb el naixement

d'un somriure als llavis. -Jo conto cent trenta cinc hiverns-

En   Roc de vegades oblidava la llongevitat d'aquella raça, per a ells un segle era ben poca cosa.

-Prou de parlar i veniu a menjar alguna cosa Nadif. Tú tmbé Roc, amb l'estomac ple es pensa millor i vull saber com després de tants anys el nostre bon amic s'ha decidit a agafar un aprenent humà-

Dit això la Règia es va posar a servir un brou calent en uns bols de fusta.

En Nadif va seure en una taula que hi havia sota una finestra i la Gaia es va estirar als seus peus. Passats uns segons en Roc va seure davant d'ell mentre la Règia li posava la sopa fumejant al davant.

Mentre el nan i el noi menjaven en silenci la Règia va incorporar en Gnorf amb suavitat i una força considerable per tractar-se d'una dona tant vella i menuda. En Gnorf volia dormir i no li va fer cap gràcia que l'aixequessin, però la Règia feia com si sentís ploure, i entre queixa i queixa li ficava cullerades de sopa a la boca.

En Roc observava l'escena divertit, calent i amb l'estomac ple es sentia molt més relaxat, de fet començava a endormiscar-se quan es van començar a sentir uns copets aguts, com si agú piqués contra una copa de vidre amb una forquilla.

-Nadif pots obrir el nostre convidat?-

El nan es va incorporar amb lentitud, però no es va dirigir cap a la porta sinó cap a una de les finestres de la paret de pedra. En Roc no podia veure que hi havia a l'exterior ja que l'esquena d'en Nadif li tapava tot angle de visió, el que més sorprenia al noi era que en Llamp no hagués donat la veu d'alarma al veure que s'acostava algú.

En Nadif va obrir la finestra i un soroll de batec d'ales va omplir la sala. Un corb inmens va volar fins al costat del foc i aterrà amb suavitat a una distància prudencial de les flames i l'escalfor.

La seva mirada era pura intel.ligència i les plomes d'un color negre blavós lluïen amb la claror del foc.

La Règia va estirar en Gnorf amb delicadesa i en acabat va acostar la cadira fins al corb. Aquest amb petits saltirons es va enfilar per la seva cama i va anar escalant a la figura encorvada fins a arribar a l'espatlla, llavors per a gran sorpresa d'en Roc es van posar a parlar amb veu baixa.

A mesura que dona i ocell conversaven l'expressió de la Règia s'enfosquia, fos quin fos el missatge del corb eren males notícies.

Passats uns minuts la conversa va acabar, el corb va baixar a terra i la Règia li va donar un plat amb aigua i un tros de pa que l'ocell no va trigar a picossejar.

Lentament la dona es va girar, el seu rostre desprenia cansament, preocupació i tristesa, i digué:

-Nois, tinc notícies fosques-

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 8

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 8

Passades unes hores en Roc es va despertar, tenia el cap enboirat i el cos dolorit, tot just s'incorporava que sentí un crit de l'exterior del carretó. 

-Gnorf!- Cridà el noi mentre agafava l'espasa i sortia d'un salt per socorrer el seu amic.

Al mirar al seu voltant en busca d'enemics i no veure ningú va centrar l'atenció amb en Gnorf i es va quedar ben parat.

El pobre nan estava arrepenjat a la soca d'un arbre amb una mà, mentre amb l'altre s'agafava l'esquena, la qual tenia tant encorvada que la barba li arrossegava per terra.

En Roc rapidament va enfundar l'espasa i va correr a ajudar el seu amic.

-Vigila noi, no em moguis gaire que em fa molt mal-  Remugà el nan.

Amb suor del noi i llàgrimes reprimides de dolor per el nan van aconseguir pujar al carretó i estirar-se darrere.

-Em sap greu Roc, hauràs de portar el carretó fins la casa de la Règia i en Nadif, jo amb prou feina em puc moure.-

-Clar que si Gnorf, no et preocupis per això, puc fer alguna cosa per tú?-

-Arribar el més aviat possible, la Règia tindrà algún remei que m'alleuji aquest dolor.-

-D'acord, vaig a preparar en Foc i ens posem en camí.-

En Roc va preparar el poni amb rapidesa i després de treure les falques de les rodes i carregarles darrere va pujar al carretó i va agafar les regnes.

-Vinga Foc, anem cap a casa la Règia i en Nadif- Va dir el noi que per fi sabia com es deien els amics del nan.

Les hores seguents van transcorrer lentes i tranquiles, en Gnorf amb prou feina obria la boca, només el senties per queixarse o per guiar el noi per els camins laberíntics del bosc.

En Roc disfrutava del viatge, volia anar més de pressa per arribar com més aviat millor, però si feia correr gaire en Foc el carretó trontollava més del compte i el pobre Gnorf es queixava de dolor, així que no tenien més remei que anar bastant a poc a poc per evitar els solcs del terra.

En Llamp corria amunt i avall ensumant tots els caus i rastres que trobava, de tant en tant quan s'allunyava més del compte tornava fins on era el seu amic, el mirava com si comprobés que tot anava bé i tornava a marxar per seguir amb les seves investigacions.

En Roc estava ben atent al camí i els seus voltants, amb en Gnorf tant malament l'últim que necessitaven eren més problemes, així que no es perdia ni un detall de l'espessor del bosc.

De cop va fer aturar en Foc per mirar amb més atenció a l'interior del bosc, li havia semblat veure una ombra entre els arbres, per desgràcia en Llamp també devia sentir alguna cosa perque es va llençar entre arbres i matolls a perseguir l'ombra i els dos van desaparèixer.

El noi rapidament va desenfundar l'espasa però les runes no feien cap claror així que es va calmar una mica.

-Perque ens aturem Roc? Ja hem arribat al trencall?-

-Encara no, m'havia semblat veure alguna cosa entre els arbres, però fos el que fos en Llamp l'ha espantat-

-Seria algún cérvol o algún senglar, no et preocupis noi. No t'ho pensis més i continuem, ja no faltarà gaire per arribar i l'esquena em fa un mal insuportable-

En Roc es va ficar dos dits a la boca i va xiular amb força uns cinc segons, pocs moments després apareixia en Llamp per un costat del camí regalimant fang i amb cara de satisfacció. En Foc al veure al gos tant brut i fent salts al seu voltant es va voler apartar, així que més per decisió del poni que no pas del noi van reempendre el camí.

Ja feia un parell d'hores que s'havien apartat del camí principal, el sol començava a caure i la foscor guanyava terreny entre el sotabosc quan en Roc va tornar a veure una ombra que els seguia entremig de l'espessor.

Es va fregar els ulls i al tornar a mirar en la mateixa direcció l'ombra havia desaparegut.

Just en aquell moment els lladrucs d'en Llamp el van fer mirar endavant, a la llunyania entremig dels arbres es veien nes llums distants i amb la brisa del capvespre arribava un aroma molt fort d'herbes aromatiques cremades.

-Afanyat Roc, per la olor veig que ja hem arribat- Va dir en Gnorf desde l'interior del carretó.

En Foc avançava amb lentitud, el camí era estret i amb prou feina passava el carretó quan de sobte el arbres es van obrir en una inmensa clariana entremig d'arbres gegantins, i just al mig la casa de la Règia i en Nadif.

Era la casa més extranya que en Roc havia vist mai, no tenia una forma definida, la teulada tenia varies xemeneies en varies alçades, una part de la casa tenia les parets curvades i de fusta, i un atre part les tenia quadrades i de pedra, però el més impressionant de tot és que s'ajuntava amb la soca d'un arbre gegantí mort feia anys.

De les xemeneies en sortia fum d'un color blavós amb un aroma intents difícil d'esbrinar. De sobte es va obrir una porta semirodona del lateral de fusta de la casa i en va sortir una figura mig encorvada embolicada en una túnica vermella amb caputxa bastant desgastada.

-Heu trigat més del que em pensava, vinga noi deslliga en Foc i ajuda a en Gnorf a entrar a casa-

Va dir la figura encaputxada amb una veu molt trencada, i tot seguit es tornava a ficar dins de la casa deixant la porta oberta.

El noi així ho va fer, va deixar en Foc pastant per els voltants de la casa i li va dir a en Llamp que es quedés investigant per allà mentre ell ajudava a en Gnorf a baixar del carretó amb penes i treballs i entraven dins la casa.

En Roc es va quedar parat, l'habitació era enorme, hi havia un foc a terra al mig de la sala i un altre foc en un dels laterals de pedra on hi havia una olla penjada a sobre. Tenia tot de prestatges pel voltant plens de pots de vidre i fang amb herbes, arrels i altres substàncies que no va saber identificar.

-Estira en Gnorf al llit que li he preparat al costat del foc principal mentre preparo unes infusions ben calentes- Va dir la veu trencada desde un racó de la sala d'esquena a ells.

Així ho van fer, el nan es va estirar al costat del foc i les brases en el feix de palla que li havien preparat, i en Roc va seure a terra al seu costat, més nerviós del que volia demostrar.

-Veig que no has canviat la decoració Règia- Va dir en Gnorf estirat mirant el sostre.

-Això és perque sempre que ens visites acabes estirat mirant les vigues de la teulada-

Va respondre la Règia mentre es treia la caputxa i amb un somriure li oferia una infusió a en Roc i un altre a en Gnorf.

-El sol és a punt de pondres, en Nadif i la Gaia no trigaran a tornar i llavors ens podreu explicar el propòsit d'aquesta visita-

Dit això es va donar la volta i s'en va anar a un racó de la sala a picar unes llavors i unes arrels amb una mà de morter.

Restaurar una taula de manera original

Restaurant una taula de preescolar

Fa un temps passejant per la Fundació Engrunes vam veure una taula de preescolar, era blanca, rodona i la veritat és que no gaire maca, per sort la meva parella que és una artista li va veure possibilitats, i al veure que la venien només per 4€ la vam agafar.

 La forma inicial de la taula era rodona, però amb una serra de calar elèctrica li vaig serrar els laterals, després amb paciència i unes llimes vaig pulir la superfície tallada.

Al centre amb cola blanca hi vaig enganxar una làmina de fusta, i a la resta de la taula excepte les potes li vaig passar un parell de capes de pintura granate per eliminar el color blanc.

Aqui ja van entrar en acció les meravelloses mans de la meva parella, una artista com poques es troben.

Va anar resseguint amb pinzell a mà alçada el dibuix que ja havia fet previament a llàpis.

 Els dibuixos són siluetes de follets amagats entre fulles i flors.

Tota la rotllana la formen diferents follets, fades, plantes, flors i bolets.

És el detall amb pinzell el que fa que la taula esdevingui única i plena de detalls.

Però no es va quedar aquí, encara falta la part central.

La fantasia del gran Tim Burton es fa present en la part central de la taula, ningú diria que era una taula de preescolar, ara és una taula de cafè única i original.

Totes les siluetes queden formant un marc tancat.

I així va quedar després de dues capes de vernís, la taula de preescolar ara és una taula  baixa per a cafè, tè, llegir o el que un vulgui.

Posteriorment vaig agafar una fullola de fusta i la vaig pintar del mateix color granate, amb pintura negre li vaig fer un marc i amb quatre tacs a cada pota li vaig posar un petit prestatget per les revistes a sota.

Animeu-vos a reciclar, reutilitzar i restaurar!!!

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 7

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 7

Els núvols s'escampaven i el sol brillava ben amunt, l'aire havia amainat i corria una brisa agradable.

Els nostres amics seien a l'ombra d'un roure gegantí amb cara de cansats però satisfets, l'entrenament amb l'espasa s'havia allargat més del que esperaven.

-La veritat Roc, m'has sorprès. Aprens ràpid i tens molta resistència, a aquest pas en quatre dies no tindré res per ensenyar-te.- Va dir en Gnorf sense deixar de mastegar.

En Roc va somriure amb la boca plena. Ell no estava tant segur d'aprendre tant de pressa com deia el seu amic, havia vist baralles de taberna i alguna justa de cavallers i no s'acabava d'assemblar a l'estil de lluita que li estava ensenyant en Gnorf. Tot i que ben mirat no era tant extrany, els nans tenien el seu propi estil de combatre degut a la seva reduida estatura, i no oblidem que en Gnorf no lluitava amb espasa sinó amb martell de guerra, fet que també ho feia tot més diferent encara.

En Roc es va fregar el braç dret, el tenia mig adormit de parar les escomeses del seu mestre. La seva força era impressionant, i això que no s'entregava gens a fons, en Gnorf tenia que ser un enemic terrible.

Mentre en Llamp s'acabava les sobre que li havien guardat en Roc va anar a buidar la bufeta uns metres bosc endins. L'aire feia olor d'humitat i es veien bolets d'aspecte dubtós a les soques de roures i alzines, va triar un matoll mig sec i allà feu les seves necessitats.

Fou quan començava a desfer el camí per tornar amb els seus companys quan va notar alguna cosa extranya a la cama esquerra. Sense adonarsen tenia l'espasa a la mà, i al fixar-s'hi va veure que les runes brillaven amb una llum tènue i vermellosa. Sense entendre exactament que passava va llençar unes estocades a l'aire i va notar un pessigolleig agradable a la mà, però de cop i volta les runes van deixar d'emetre llum.

En Roc va afanyar-se a tornar amb els seus amics, i sense parar a respirar li va explicar tot a en Gnorf i a en Llamp que aixecava les orelles al veure al seu amic tant exaltat.

-Estas segur?- Va dir en Gnorf obrint els ulls i acariciant-se amb nerviosisme la barba gris per l'alçada del melic.

-Del tot- Va afirmar el noi amb posat seriós.

-Doncs marxem, tornem al camí i tingues els ulls ben oberts.-

-Però que passa Gnorf? Hi ha algún perill?-

-Aquesta espasa va ser forjada per un mestre rúnic dels antics reis nans, el seu art es va perdre fa molt de temps i en queden ben poques d'armes rúniques, quan les runes brillen com dius que t'ha passat abans vol dir que hi ha enemics a prop, i per aquests boscos això significa goblins, així que més val que ens allunyem.-

En Roc es va empassar totes les preguntes que tenia al cap i va anar a preparar el carro i en Foc per tornar al camí.

Ja feia una estona que havien reemprès el viatge, el nan mirava a l'espessor del bosc amb mirada inquieta i en Foc bufava nerviòs mentre en Llamp saltava al seu voltant.

-Com vas aconseguir aquesta espasa Gnorf?- Va preguntar en Roc.

-La vaig trobar a les fronteres de la Terra del Vent, en un poblet anomenat RocaFOnda, estava en un armer amb d'altres espases de poca qualitat i la vaig reconèixer de seguida per les runes. Dono gràcies a Kriegh de que el venedor no tingués idea del valor de l'espasa, en vaig pagar una suma ridícula.-

En Roc es va quedar pensatiu, com era que li havia entregat a ell una espasa tant valuosa? I tal com ho va pensar li va dir.

-Portes una força a dins que ni tu mateix ho saps encara, sé que he fet bé posantla a les teves mans.- Respongué el nan.

El noi no sabia exactament que pensar, era molta informació en un lapse molt curt de temps, i com si el nan ho endevinés li digué:

-Vaig a descansar dins el carretó mentre reflexiones tot el que hem parlat, la veritat es que fa estona que l'esquena em fa mal.- I dit això en Gnorf es va retirar deixant el noi perdut en els seus pensaments.

Les hores passaven i les ombres es començaven a allargar, en Gnorf encara descansava i el nostre amic estava ben atent per si guaitava moviments extranys, l'ultim que volia era patir una emboscada desprevinguts.

Mentalment repassava i repetia els moviments amb l'espasa que li havia ensenyat el seu amic, més valia aprendre ràpid si volia viatjar arreu del món. Absort en els seus pensaments no es va adonar que en Gnorf es despertava fins que estava a punt de seure al seu costat.

-El sol comença a caure, quan vegis un lloc que et sembli bé fes aturar en Foc, tots necessitem beure una mica d'aigua i menjar alguna cosa.- Digué en Gnorf.

En Roc així ho va fer, feia cosa d'una hora que el camí anava per el costat del riu, i sovint hi havia revolts prou amples per acampar sense tenir que internar-se al bosc.

En Foc pastava lliurement escollint amb parsimònia els brots verds que més li agradaven, mentrestant en Llamp perseguia rastres invisibles per el voltant del riu fent saltar alguna granota a l'aigua.

-Descansa una estona Roc, ja m'encarrego jo del sopar.- Va dir el nan mentre encenia un foc fent picar dues pedres de les que en sortien guspires.

En Roc però tenia altres coses al cap, es va treure la capa per a tenir un millor moviment i es posà a practicar amb l'espasa durant l'estona que en Gnorf preparava una sopa calenta.

-Roc vine a menjar ara que està calent.- Cridà el nan.

El noi va enfundar l'espasa i després de mullarse la cara i refrescarse una mica al riu va seure al costat del foc mentre acceptava un bol de sopa del seu amic.

-Demà sobre aquesta hora calculo que arribarem al nostre destí, dorm una estona mentre faig guardia, jo ja he descansat prou al carretó.-

De sobte en Roc s'adonà que estava realment cansat, conduir el carretó tantes hores i l'entrenament amb l'espasa li havien passat factura, així que es posà a dormir abraçat a en Llamp per mantenir la calor mentre imaginava com serien l'amiga i el nebot d'en Gnorf.

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 6

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 6

Era una nit de lluna plena i gairebé no eren necessaris els farolets que portaven penjant a la part davantera del carretó. Corria una brisa agradable i en Llamp anava amunt i avall tot descobrint centenars de noves olors.

De l'interior del carretó es sentien els forts roncs d'en Gnorf descansant, i en Roc somreia, encara no es podia creure que estigués viatjant amb el seu amic.

Els grills cantaven i de tant en tant es veia la claror d'una cuca de llum entre el sotabosc, era tot ben bé com s'havia imaginat.

Deixant-se endur per els seus pensaments van arribar al trencall i va fer girar en Foc cap a l'oest. No es va adonar que hi havia un solc i van passar just per el mig fent trontollar tot el carretó, per un moment va tèmer que es trenqués la roda i tot, però per sort no va passar res.

-Que coi és aquest terratrèmol?- Es va sentir de l'interior.

-Perdona Gnorf, no he vist un forat al mig del camí-

El nan va sortir i va seure al costat del noi.

-Si no recordo malament, una mica més endavant hi ha una clariana on podriem descansar unes hores. A trenc d'alba veurem millor el camí-

En Roc va assentir, ell també estava cansat ara que ho deia, amb l'emoció del viatge s'havia oblidat del dia de bojos que havia tingut al mercat.

Van avançar un centenar de metres i tal com havia dit el seu amic, a mà dreta s'eixamplava el camí deixant espai per a varis carretons.

En Roc va fer aminorar en Foc fins a parar just a sota un raig de lluna que s'obria pas entre les altes branques dels arbres, la nit era plena de sorolls del bosc, el vent movia les fulles i els grills cantaven amb força.

-Vine noi, posa aquests llistons a les rodes per frenar el carretó-

En Roc va fer el que li deien mentre el nan li treia les regnes al poni i el deixava pastar en llibertat, es notava a simple vista el vincle que unia aquells dos.

Quan posava l'últim llistó, en Llamp va sortir de darrere uns matolls i es llençà a sobre d'en Roc acabant els dos per terra rient de felicitat.

Van menjar una mica de pa de viatge amb formatge i sense gaires paraules es van posar a dormir dins el carretó amb en Llamp a l'entrada amb el seu únic ull mig obert.

En Roc es va despertar d'un salt, tot al seu voltant tremolava i en Llamp bordava amb força, va veure en Gnorf aixecant-se i ell va fer el mateix.

-Que passa?-

-Ara ho veurem- Va respondre el nan.

Van sortir del carretó just quan passaven per davant un grup de cavallers armats fins a les dents. Lluïen armadures molt treballades i brillants, i just al mig de la comitiva anava un carruatge gegant tirat per els cavalls més grans que en Roc havia vist mai, eren negres com el carbó i treien fum per les narius degut al fred de les primeres hores del matí.

Els cavallers ni es van dignar a mirar-los, semblava que tenien molta pressa, però en Roc gaudia d'una bona vista i es va fixar en que tant les armadures com el carruatge tenien el mateix símbol gravat. Es tractava d'una serp enroscada en un punyal de fulla corva, el noi va pensar que tenia un aspecte sinistre.

En Gnorf estava molt seriós i no va dir res fins que feia una estona que havien passat de llarg.

-Ultimament s'en veuen massa per els camins.

-Qui són?- Va preguntar en Roc encuriosit mentre li acariciava el cap a en Llamp que ja estava més tranquil.

-Van aparèixer fa uns anys a la Capital del Nord, són un culte que venera a Zarkin, un Deu que adopta la forma d'una serp. Són mesquins i perillosos, no sé el que pretenen però amb els anys han guanyat centenars d'adeptes i riqueses. Per desgràcia comencen a estar per tot arreu, em fan mala espina-

En Roc es va quedar pensatiu, en sabia ben poc del món, tenia molt per aprendre i descobrir.

Van recollir les coses en silenci i es van posar en camí.

El dia era fred, el sol no es decidia a sortir i el vent bufava amb força, els dos amics anaven embolicats amb unes capes d'un color verd fosc que en Gnorf havia tret de dins d'una alforja.

-Vull que tinguis una cosa Roc- Va dir el nan ficant-se a dins del carretó.

El noi sentia sorolls de caixes i metall al seu darrere, i la seva curiositat creixia per moments fins que per fi va aparèixer el seu amic.

El primer que va veure és que a la mà dreta portava un martell de guerra inmens, dubtava que un humà el pogués aixecar amb les dues mans, i en Gnorf el duia en una sola mà sense esforç aparent.

A la mà esquerre hi tenia una espasa curta preciosa, una veritable obra d'art amb una empunyadura amb forma de drac amb pedres engastades als ulls.

-Això és per tú, els camins no són massa segurs ultimament, hi han bandolers i goblins afamats d'or i sang, més val anar preparats-

En Roc la va agafar i sospesar, era preciosa i lleugera, a la fulla s'hi veien gravades unes runes que no va saber interpretar.

-Per suposat també t'ensenyaré a utilitzarla i et parlaré de la seva història- Va dir el nan rient.

-De fet podriem parar per dinar, que et sembla si per obrir gana comencem l'instrucció ara mateix?-

Així que mentre en Llamp i en Foc descansaven a l'ombra d'un arbre, en Gnorf li donava les seves primeres classes d'esgrima a en Roc.

Hamburgueses Vegetarianes

Hamburgueses Vegetarianes

Ja fa temps que tenia ganes de probar aquesta recepta i avui m'he animat. A veure que us sembla!

Ingredients:

     -Cigrons

     -Xampinyons

     -3 dents d'all

     -Julivert

     -Atmetlles

     -Pipes

     -1/2 taça de blat

     -All en pols

     -Farina

     -Aigua

     -Oli

     -Sal

     -Pebre vermell

Primer de tot he agafat un pot de cigrons ecològics bullits i els he deixat escorrer una estona.

Mentre s'escorren els cigrons posem al foc una olla amb aigua per bullir el blat.

Piquem els tres dents d'all, els barrejem amb el julivert i els reservem.

Un cop els cigrons s'han escorregut els posem dins d'un bol i amb una forquilla i paciència ho axafem fins que quedi puré (és igual si queden troços grans).

Amb tot això ja vull l'aigua, tirem el blat a dins durant 10 minuts i anem remenant de tant en tant.

Agafem el bol amb els cigrons, el tapem amb paper film i el reservem a la nevera.

Posarem una mica d'oli a una paella i saltejarem els xampinyons amb l'all i juliverd que ja haviem preparat (fregir al gust).

Un cop fregits, treiem tot l'oli i els reservem en un platet.

El blat ja estarà, el passem per un colador i el reservem perque es refredi.

Mentre tot es refreda obrim les atmetlles i les piquem a dauets.

Treiem el bol de la nevera amb els cigrons i hi tirem a dins el blat, els xampinyons, les atmetlles i ho remenem bé.

És el moment d'afegir les pipes pelades (al gust de cadascú), un polsim de sal, l'all en pols i el pebre vermell.

Ho remenem bé i ho reservem una altra vegada a la nevera durant 15 o 20 minuts.

Passat aquest temps ho treiem de la nevera i amb dues culleres o amb les mans (jo ho he fet amb les mans) preparem la massa amb forma d'hamburguesa.

Ja només queda barrejar una mica de farina amb aigua i arrebossar les hamburgueses.

Es fregeixen fins que la farina quedi ben cruixent i ja podem emplatar.

Queden bé amb qualsevol tipus de salsa, desde ketchup a all i oli.

Espero que us hagi agradat i us animeu a fer-les.

Bon Profit!