dilluns, 31 d’agost de 2015

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 15

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 15

L'embestida d'en Nadif va funcionar millor del que ell mateix havia cregut, s'esperava haver de carregar unes quantes vegades més contra el puntal però amb una en va tenir prou. Tampoc era d'extranyar tractant-se d'una construcció humana va pensar el nan.

-Roc, Naüt, hem de sortir d'aquí abans que la presa cedeixi del tot.- Va dir en Nadif mullant-se per l'aigua cada cop més abundant que sortia de les incomptables esquerdes.

-Anem a buscar a en Llamp i la Gaia, segur que estàn patint.- Va dir en Roc mentre corria al costat dels seus companys per sortir de la zona del riu.

Van trobar als dos animals a mig camí d'on els havien deixat i els dos movien la cua amb alegria, en especial en Llamp que no parava de saltar d'un a l'altre, no li importava en absolut el nou aspecte dels seus amics.

-No pot faltar gaire perquè tornem a les nostres formes originals i estar a punt de sortir el sol, jo aprofitaria les cames i els músculs d'aquests cossos per allunyar-nos tot el que poguem d'aquí. Dubto que tornin, però en el cas de que ho fessin em sap greu dir-vos que la transformació per a vosaltres serà dolorosa i us deixarà molt cansats, a mi ja no em fa mal després de tants anys de pràctica però també em deixa molt debilitat. Per això més val trobar un refugi on descansar unes hores mentre encara podem.- Digué en Naüt començant a caminar cap a l'est sense esperar resposta.

Els tres minotaures junt amb la guineu i el gos van avançar ràpidament en direcció a la Muntanya Negra fins que van trobar una petita cova formada per dues pedres gegantines, i allà van decidir parar a esperar la transformació i descansar.

Gràcies a les llargues cames i la potència que havien adquirit per l'encanteri d'en Naüt van aconseguir salvar molts quilòmetres sense notar gairebé el cansament, ara però la situació s'havia capgirat. En Roc va començar a sentir un dolor indescriptible, li feia tant de mal el cap que no va poder evitar tancar els ulls mentre s'apretava les orelles amb les mans per no sentir els crits d'en Nadif que ressonaven dins el seu cervell barrejats amb els seus propis crits. Els membres li cremaven i notava el cor a punt d'explotar, el noi pensava que es moria quan el dolor es va aturar.
Lentament va obrir els ulls i es va mirar les mans que tornaven a ser les d'un noi de setze anys, i en Nadif i en Naüt també tornaven a ser ells mateixos. S'intentà aixecar però el cos no li responia, el Llamp es mirava en Roc extranyat girant el cap a un costat amb la orella torçada endavant.

-Que em passa Naüt? Perquè no em puc moure?-

-És el que us deia abans, aquest conjur és molt eficaç mentre dura, però quan passa l'efecte et deixa molt dèbil i desprotegit, ara el que necessitem és menjar una mica i descansar.-

En Nadif no deia res però no treia els ulls de sobre el gnom, alguna idea li rondava el cap i li estava donant forma.

-Els nans no som molt versats en conjurs ni il·lusions ni volem ser-ho, però fins i tot jo sé que el que has fet no és la obra d'un il·lusionista, qui o que ets en realitat?- Va dir en Nadif aconseguint aixecar-se amb esforç només per la seva força de voluntat.

El gnom va somriure obertament i amb un gest de la mà demanant calma al nan va mirar als seus companys i començà a relatar una història.

-És ben cert que els guardaboscos sou observadors. Tens raó, no sóc il·lusionista, i no, no era una il·lusió el que he fet, era una transmutació temporal.- En Nadif el mirava encara amb més desconfiança que abans.- El que us diré només ho saben en Maristany i la Règia, espero que valoreu la confiança que us ofereixo. En Maristany em va trobar quan era petit al fons d'un barranc, potser em van abandonar o potser van atacar als meus pares i em van amagar allà, qui sap. Per sort em va trobar en Maristany i no una colla de goblins o llops, en definitiva, que em va portar a casa seva i em va criar i ensenyar més del que cap gnom podria somniar en deu vides. En Maristany no és tant sols un escriba amb dots il·lusories, és un mag reconegut que va decidir deixar enrere les batalles per el poder i la cobdícia dels del seu gremi per a viure tranquil entre els seus llibres. Ningú coneix la seva veritable identitat, i molt menys que m'ha ensenyat màgia a mi, un gnom, està prohibit i segons les seves lleis el jutjarien i executarien si algú parlés més del compte. M'ha ensenyat tot el que sabia durant els últims trenta anys, per això he pogut realitzar aquest conjur Nadif, només soc un gnom amb sort amb més coneixements dels normals.- En acabat va treure una mica de formatge de la motxilla i amb un somriure de plaer s'acomodà a menjar alguna cosa.

En Roc s'havia quedat sense paraules, i per el que semblava en Nadif també, però pràctic com sempre ja treia alguna cosa per menjar i recuperar forces així que el noi va fer el mateix, amb en Llamp demanant un tros del que fos que sortís de la motxilla. Van menjar en silenci i es van posar a dormir una estona gràcies a la Gaia que es mantenia alerta a qualsevol moviment sospitós.

Quan en Roc va obrir els ulls el sol ja estava ben amunt i s'incorporà lentament amb el cos una mica adolorit encara, però almenys ja es podia moure amb certa normalitat. Al mirar al seu voltant va veure que en Nadif i la Gaia no hi eren, en Llamp estava amb en Naüt menjant un tros de pa, així que s'apropà als seus amics.

-Bon dia Naüt, hola Llamp, on són els altres?.-

-En Nadif ha dit que volia estar sol i ha marxat amb la Gaia fa una estona, no crec que triguin gaire a tornar.- El noi va assentir amb el cap i va acceptar la cantimplora que li oferia el gnom.

-T'importaria ensenyar-me aquesta espasa que tens? Té unes runes molt interessants, m'agradaria veure-les de prop.- Li preguntà en Naüt.

En Roc li va donar l'arma i es va quedar mirant com en Llamp empaitava una sargantana entre les roques sense èxit. Un soroll al seu darrere el va fer girar just per veure com apareixien els seus altres companys entre l'espessor del bosc.

-Aquesta espasa va ser forjada fa centenars d'anys a les Muntanyes de Plata del regne dels nans, tracta-la amb respecte mag.- Va dir en Nadif en veure l'arma d'en Roc en mans del gnom.

En Naüt li tornà l'espasa al noi picant-li l'ullet amb un somriure trapella. L'aventura es complicava i alhora es posava interessant, i ni tant sols havien arribat a la Muntanya Negra. -Què més podia passar?.- Pensava en Roc.

diumenge, 30 d’agost de 2015

"La Emperatriz de los Etéreos" de Laura Gallego

Avui us vull parlar d'un llibre que he llegit aquest agost. 
Abans dir-vos que l'autora, la Laura Gallego és una escriptora que m'agrada molt, i recomano a tothom qualsevol dels seus llibres, en especial tots els de "Crónicas de la Torre" i "Memórias de Idhun".

Però bé, avui parlarem de "La Emperatriz de los Etéreos", un llibre que va publicar Alfaguara el 2007.


"La Emperatriz de los Etéreos" ens situa a la pell de Bipa, una nena que no creu en contes de fades. No vol saber res del que hi pugui haver més enllà de les coves on viu el seu poble.
Però el seu amic Aer, el fill de l'extranger si que hi creu i està fascinat per la llegenda de l'Emperadriu.
Els anys passen i la Bipa segueix igual, ella sempre pràctica i segura a les seves coves, però en Aer no deixa de pensar en le Muntanyes del Gel i el que diuen que hi ha més enllà.
Un dia el noi decideix marxar a persseguir els seus somnis, o segons la Bipa cap a una mort segura.


Finalment la noia decideix anar-lo a buscar arriscant la seva vida en un món de gel banyat per un estel blau, fent amics extranys i lleials i enemics terribles i perversos.
Existirà realment el Regne Etèri?
O just al contrari i no hi ha més que fred, mort i foscor?

Si us agraden els llibres de fantasia i màgia i teniu la opció de llegir algún llibre de la Laura Gallego no us ho penseu dues vegades i obriu ja el llibre.

dissabte, 29 d’agost de 2015

"The Story of Kullervo" de J.R.R. Tolkien

Després de tants anys rellegint les obres del Mestre Tolkien es reedita per fi la seva primera obra "The Story of Kullervo".

Va ser el primer intent de Tolkien d'escriure una novela de fantasia  bastants anys abans de la fantàstica saga del Senyor dels Anells, de fet la va escriure quan encara era un estudiant (ja apuntava maneres).


"The Story of Kullervo" està inspirada en un poema èpic finlandès del segle XVIII, però no us espanteu ni deixeu de llegir abans d'hora que enllaça amb el món que tots coneixem, ja que està ambientada en la Primera Edat de la Terra Mitjana.

"The Story of Kullervo" es va publicar per primera vegada al diari acadèmic Tolkien Studies.

Sinopsis del llibre: "Educat a la llar del mag obscur Untamo, que va assassinar al seu pare, segrestar a la seva mare i va intentar matar-lo tres vegades quan era petit. Kullervo és viu gràcies a l'amor de la seva germana bessona Wanona, i protegit per els poders màgics del seu gos negre Musti. Quant Kullervo és venut com a esclau jura venjança contra el mag, però encara ha d'aprendre que fins i tot amb la venjança no hi ha escapatoria del destí més cruel."

El llibre s'ha publicat el 27 d'agost de 2015 al Regne Unit i consta de 192 pàgines, esperem que no ens facin esperar gaire per llegir-lo en català, o si més no en castellà.

LADRIEL: Llamp

LADRIEL: Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Tinc un apreci especial per en Llamp, company inseparable d'en Roc. 
Tots els personatges són importants per mi, desde en Nadif o la Règia fins al fuster de CastellVell.
Però en Llamp, aquell gos borni, alegre i feliç, sempre al costat i alhora ensumant-ho tot em té el cor robat! És especial!




divendres, 28 d’agost de 2015

Com ser Master de Rol i no matar a tots els jugadors en l'intent

Fantàstic article de Generación Friki que aconsello llegir a tothom, tant els que hem jugat a Rol i en particular als que durant anys vam fer de Master, com als que vulgueu aprendre una miqueta de tot aquest món de màgia i fantasia.

Feu click en aquest enllaç per accedir a l'article


Segons l'article, quan jo feia de Master de D&D, Akelarre, Stormbringer.... entraria dins la categoria de "Master Ilustrado", m'encantava dedicar hores i hores a preparar la història, els mapes, les fitxes, llegir els llibres de personatges i ubicacions, etc..

Tinc un molt bon record d'una partida de Stormbringer que vam organitzar amb un bon amic. Jo vaig preparar una història per a un grup de sis persones, i el Sergi en va preparar una paral·lela per a un altre grup igual.
Finalment després de varies hores de partida en habitacions separades ens vam juntar els dos grups i vam creuar les històries per acabar en una batalla èpica per una espasa màgica.. Va ser genial!

No sabria dir si m'ho passava millor com a jugador o com a Master, es genial estar a un lloc o a un altre, encara guardo fitxes "vives" de partides de D&D i Vampiro, a part de els llibres de personatges i compendios de D&D.

Quins temps!!!!

El Blog d'una artista

Bon dia a tots i totes, avui us vull convidar a visitar el blog d'una gran joiera i artista.


Joies plenes de Màgia i Fantasia!

Joia Berber dissenyada i realitzada per la increible:
Joies i Artesania Sela

No us ho perdeu!


dilluns, 24 d’agost de 2015

LADRIEL


Ja estic treballant en el capítol 15 de "Les Aventures d'en Roc i en Llamp", espero que disfruteu llegint la història ni que sigui la meitat del que disfruto jo escribint-la!

Aventures, Fantasia i Màgia

Us vull convidar a tots i totes a visitar la renascuda pàgina de facebook


Desitjo que us agradi!



dissabte, 22 d’agost de 2015

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 14

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

Capítol 14

El nan portava ja una bona estona intentant dissenyar un pla sense èxit quan va veure que la Gaia movia les orelles, de cua d'ull va observar com el noi i el gnom s'acostaven una mica cohibits.

-Va Naüt, no tinguis vergonya, de veritat que em sembla una idea genial. Va digue-li.- Va sentir que en Roc li deia en veu baixa al gnom.

En Naüt encara es va fer pregar uns segons més amb la mirada fixada en els seus peus que no parava de moure, fins que finalment va mirar al nan i començà a parlar.

-He estat pensant que la única manera que tenim per acabar ràpid i sense baixes és fer-los fugir, nosaltres només som tres i en una batalla no hi tenim res a fer.- En Nadif va bufar despectivament. -Sóc conscient que tú sol podries acabar amb uns quants d'ells Nadif, però segueixen sent masses, en Roc no té experiència en lluita real i jo sóc més útil d'altres maneres. He pensat en realitzar una il·lusió bastant potent, volem que marxin ben lluny i que triguin el màxim possible a tornar amb reforços si és que ho fan. Per això vull transformar-me en minotaure, i no només això, vosaltres també us hi transformareu. Un de sol és imponent però una dotzena d'homes s'hi enfrontaria, en canvi contra tres enormes i ferotges minotaures de dos metres i mig cada un en l'únic que pensaran és en correr i preservar la vida, o això espero. Que en penses?-

En Nadif es va quedar en silenci, estava sorprès de les habilitats que presumia tenir el gnom i havia de reconèixer que el seu pla era enginyós i probablement funcionaria, però no va deixar veure cap d'aquests pensaments en el seu rostre, es va mantenir impassible.

-Realment creus que serà capaç de fer aquesta il·lusió?.-

En Naüt va riure per sota el nas i amb una mirada que encara no li havien vist va assentir amb el cap.

-Necessitaré una estona per a preparar-me i podrem començar.-

Es va allunyar i va deixar en Roc i en Nadif mirant-se l'un a l'altre, el noi amb cara de satisfacció per la gran idea del seu nou amic, i el nan amb una barreja de sorpresa i admiració cap a aquell homenet que s'aturava uns metres més enllà i seia a la soca d'una alzina centenària en una postura de meditació.

Passada una bona estona en Naüt s'aixecà i s'apropà en silenci als seus companys amb un guix vermellós a les mans que havia tret d'un dels saquets que portava.

-Poseu-vos aquesta pols a les mans, braços i a la cara, en acabat ens haurem d'agafar les mans formant un cercle i us prego que us mantingueu en silenci, necessito estar concentrat. I per el que més vulgueu, no us deixeu anar les mans o no servirà de res el que faré. L'efecte de la il·lusió durarà com a màxim un parell d'hores, així que més val que ho enllestim ràpid. Un cop transformats ens plantem al bell mig del campament i comencem a cridar i destrossar-ho tot, espero que amb això en tinguem prou.-

Després que en Nadif li digués a la Gaia que esperés allà i en Roc li digués el mateix a en Llamp pregant per que li fes cas van fer el que els hi deia el gnom.

Es van agafar les mans i en Naüt començà a entonar un càntic en una llengua que no havien sentit mai. La melodia era hipnòtica i el gnom anava pujant de to cada vegada més i més. De sobte, les mans dels tres van començar a emetre una llum blava cada vegada més intensa fins que va ser inevitable tancar els ulls. En Roc tenia la sensació de que girava i girava en una espiral cada vegada més ràpid, la veu del gnom ressonava dins el seu cap amb més potència a cada gir, fins que de sobte tal com havia començat es va aturar. Tornava a sentir els peus sobre la terra i el tacte de les mans dels seus amics. Lentament va obrir els ulls i el que va veure el deixà bocabadat. Davant seu hi havien dos minotaures terriblement musculats i gegantins amb unes banyes poderoses, llargues i puxegudes que els feia encara més alts del que ja eren. Va ser llavors quan s'adonà que els mirava de front i no desde a baix, i al mirar-se els braços va veure que els tenia peluts com un animal i amb uns músculs tant grans com el seu cap humà.

-Anem, falten poques hores per a la sortida del sol i no tenim temps per perdre.- Va dir el minotaure Nadif ja que portava la destral del nan enganxada al cinturó.

Sense més cerimònies les tres enormes bèsties semi-humanes es van dirigir a la presa i al campament dels adoradors de Zarkin intentant fer el mínim soroll, una missió més difícil del que semblava a primera vista ja que no estaven acostumats a ser tant alts i amples, i el bosc era espès i fosc. Per sort els servidors de la serp estaven enfeinats anant amunt i avall amb les barriques d'aigua robada i tampoc esperaven mai a ningú així que no tenien cap guàrdia vigilant, això els facilità la incursió als tres minotaures.

Van vorejar el campament molt lentament per irrompre per l'esquena dels seus enemics, en Naüt mentre avançava va agafar una torxa i amb una mirada als seus companys i un moviment de la mà va fer un senyal per començar l'atac.
A partir d'aquell moment per a en Roc va ser com si el temps s'alentís, era capaç d'observar tot el que passava i alhora actuar tot i tenir la sensació d'estar flotant a l'aire. Va veure com en Naüt cremava amb la torxa les precàries cabanes que havien construit els sectaris mentre bramava amb una potència que segurament ho van sentir desde Vallsoleia. Mentrestant en Nadif s'havia llençat sobre el carruatge que utilitzaven per a transportar l'aigua fins al poble i l'estava destrossant amb la destral a una mà mentre amb l'altre agafava les barriques i les llençava contra els aterroritzats humans. Cap d'ells va fer cap intent de defensar-se, els ulls els hi sortien de les òrbites i tots corrien desordenadament i entrebancant-se en direcció al camí. Sense adonar-se'n en Roc estava corrent darrer dels adoradors de Zarkin bramant com un boig i partint branques enormes amb el seu cos imponent. El noi minotaure estava eufòric, mai s'havia sentit tant poderós, marxar de CastellVell era la millor decisió que havia pres mai, res el podia parar.
Quan va ser bastant lluny del campament i al observar que els sectaris encara corrien desesperadament caient els uns sobre els altres es va donar la volta i va tornar sobre les seves passes.
Al arribar va veure als seus companys discutint acaloradament.

-Et dic que no és necessari gastar tanta energia ni tant de temps, els nans som mestres arquitectes i et dic que si destrossem aquell puntal la resta de la presa cedirà i la força de l'aigua la destruirà.- Deia el minotaure de la destral amb mirada amenaçadora.

Sense dir res més en Nadif deixà la destral a un costat i va tensar tot el cos, agafant embranzida es llençà amb les banyes per davant carregant amb tota la força del seu pes contra el puntal provocant que tremolés tota la presa.
De sobte una enorme esquerda començava a córrer de punta a punta de la construcció.