dijous, 17 d’octubre de 2013

Restaurar una taula de manera original

Restaurant una taula de preescolar

Fa un temps passejant per la Fundació Engrunes vam veure una taula de preescolar, era blanca, rodona i la veritat és que no gaire maca, per sort la meva parella que és una artista li va veure possibilitats, i al veure que la venien només per 4€ la vam agafar.

 La forma inicial de la taula era rodona, però amb una serra de calar elèctrica li vaig serrar els laterals, després amb paciència i unes llimes vaig pulir la superfície tallada.
Al centre amb cola blanca hi vaig enganxar una làmina de fusta, i a la resta de la taula excepte les potes li vaig passar un parell de capes de pintura granate per eliminar el color blanc.

Aqui ja van entrar en acció les meravelloses mans de la meva parella, una artista com poques es troben.
Va anar resseguint amb pinzell a mà alçada el dibuix que ja havia fet previament a llàpis.

 Els dibuixos són siluetes de follets amagats entre fulles i flors.

Tota la rotllana la formen diferents follets, fades, plantes, flors i bolets.

És el detall amb pinzell el que fa que la taula esdevingui única i plena de detalls.
Però no es va quedar aquí, encara falta la part central.

La fantasia del gran Tim Burton es fa present en la part central de la taula, ningú diria que era una taula de preescolar, ara és una taula de cafè única i original.

Totes les siluetes queden formant un marc tancat.

I així va quedar després de dues capes de vernís, la taula de preescolar ara és una taula  baixa per a cafè, tè, llegir o el que un vulgui.
Posteriorment vaig agafar una fullola de fusta i la vaig pintar del mateix color granate, amb pintura negre li vaig fer un marc i amb quatre tacs a cada pota li vaig posar un petit prestatget per les revistes a sota.
Animeu-vos a reciclar, reutilitzar i restaurar!!!







dimarts, 1 d’octubre de 2013

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 7

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 7

Els núvols s'escampaven i el sol brillava ben amunt, l'aire havia amainat i corria una brisa agradable.
Els nostres amics seien a l'ombra d'un roure gegantí amb cara de cansats però satisfets, l'entrenament amb l'espasa s'havia allargat més del que esperaven.
-La veritat Roc, m'has sorprès. Aprens ràpid i tens molta resistència, a aquest pas en quatre dies no tindré res per ensenyar-te.- Va dir en Gnorf sense deixar de mastegar.
En Roc va somriure amb la boca plena. Ell no estava tant segur d'aprendre tant de pressa com deia el seu amic, havia vist baralles de taberna i alguna justa de cavallers i no s'acabava d'assemblar a l'estil de lluita que li estava ensenyant en Gnorf. Tot i que ben mirat no era tant extrany, els nans tenien el seu propi estil de combatre degut a la seva reduida estatura, i no oblidem que en Gnorf no lluitava amb espasa sinó amb martell de guerra, fet que també ho feia tot més diferent encara.
En Roc es va fregar el braç dret, el tenia mig adormit de parar les escomeses del seu mestre. La seva força era impressionant, i això que no s'entregava gens a fons, en Gnorf tenia que ser un enemic terrible.

Mentre en Llamp s'acabava les sobre que li havien guardat en Roc va anar a buidar la bufeta uns metres bosc endins. L'aire feia olor d'humitat i es veien bolets d'aspecte dubtós a les soques de roures i alzines, va triar un matoll mig sec i allà feu les seves necessitats.
Fou quan començava a desfer el camí per tornar amb els seus companys quan va notar alguna cosa extranya a la cama esquerra. Sense adonarsen tenia l'espasa a la mà, i al fixar-s'hi va veure que les runes brillaven amb una llum tènue i vermellosa. Sense entendre exactament que passava va llençar unes estocades a l'aire i va notar un pessigolleig agradable a la mà, però de cop i volta les runes van deixar d'emetre llum.
En Roc va afanyar-se a tornar amb els seus amics, i sense parar a respirar li va explicar tot a en Gnorf i a en Llamp que aixecava les orelles al veure al seu amic tant exaltat.
-Estas segur?- Va dir en Gnorf obrint els ulls i acariciant-se amb nerviosisme la barba gris per l'alçada del melic.
-Del tot- Va afirmar el noi amb posat seriós.
-Doncs marxem, tornem al camí i tingues els ulls ben oberts.-
-Però que passa Gnorf? Hi ha algún perill?-
-Aquesta espasa va ser forjada per un mestre rúnic dels antics reis nans, el seu art es va perdre fa molt de temps i en queden ben poques d'armes rúniques, quan les runes brillen com dius que t'ha passat abans vol dir que hi ha enemics a prop, i per aquests boscos això significa goblins, així que més val que ens allunyem.-
En Roc es va empassar totes les preguntes que tenia al cap i va anar a preparar el carro i en Foc per tornar al camí.

Ja feia una estona que havien reemprès el viatge, el nan mirava a l'espessor del bosc amb mirada inquieta i en Foc bufava nerviòs mentre en Llamp saltava al seu voltant.
-Com vas aconseguir aquesta espasa Gnorf?- Va preguntar en Roc.
-La vaig trobar a les fronteres de la Terra del Vent, en un poblet anomenat RocaFOnda, estava en un armer amb d'altres espases de poca qualitat i la vaig reconèixer de seguida per les runes. Dono gràcies a Kriegh de que el venedor no tingués idea del valor de l'espasa, en vaig pagar una suma ridícula.-
En Roc es va quedar pensatiu, com era que li havia entregat a ell una espasa tant valuosa? I tal com ho va pensar li va dir.
-Portes una força a dins que ni tu mateix ho saps encara, sé que he fet bé posantla a les teves mans.- Respongué el nan.
El noi no sabia exactament que pensar, era molta informació en un lapse molt curt de temps, i com si el nan ho endevinés li digué:
-Vaig a descansar dins el carretó mentre reflexiones tot el que hem parlat, la veritat es que fa estona que l'esquena em fa mal.- I dit això en Gnorf es va retirar deixant el noi perdut en els seus pensaments.

Les hores passaven i les ombres es començaven a allargar, en Gnorf encara descansava i el nostre amic estava ben atent per si guaitava moviments extranys, l'ultim que volia era patir una emboscada desprevinguts.
Mentalment repassava i repetia els moviments amb l'espasa que li havia ensenyat el seu amic, més valia aprendre ràpid si volia viatjar arreu del món. Absort en els seus pensaments no es va adonar que en Gnorf es despertava fins que estava a punt de seure al seu costat.
-El sol comença a caure, quan vegis un lloc que et sembli bé fes aturar en Foc, tots necessitem beure una mica d'aigua i menjar alguna cosa.- Digué en Gnorf.
En Roc així ho va fer, feia cosa d'una hora que el camí anava per el costat del riu, i sovint hi havia revolts prou amples per acampar sense tenir que internar-se al bosc.

En Foc pastava lliurement escollint amb parsimònia els brots verds que més li agradaven, mentrestant en Llamp perseguia rastres invisibles per el voltant del riu fent saltar alguna granota a l'aigua.
-Descansa una estona Roc, ja m'encarrego jo del sopar.- Va dir el nan mentre encenia un foc fent picar dues pedres de les que en sortien guspires.
En Roc però tenia altres coses al cap, es va treure la capa per a tenir un millor moviment i es posà a practicar amb l'espasa durant l'estona que en Gnorf preparava una sopa calenta.
-Roc vine a menjar ara que està calent.- Cridà el nan.
El noi va enfundar l'espasa i després de mullarse la cara i refrescarse una mica al riu va seure al costat del foc mentre acceptava un bol de sopa del seu amic.
-Demà sobre aquesta hora calculo que arribarem al nostre destí, dorm una estona mentre faig guardia, jo ja he descansat prou al carretó.-
De sobte en Roc s'adonà que estava realment cansat, conduir el carretó tantes hores i l'entrenament amb l'espasa li havien passat factura, així que es posà a dormir abraçat a en Llamp per mantenir la calor mentre imaginava com serien l'amiga i el nebot d'en Gnorf.