La Granota Vegetariana
Fa molt de temps, al peu d'una gran muntanya s'extenia una vall plena de vida i de color habitada per a moltíssimes espècies d'animals. A la part més fosca de la vall hi havia un petit pantà ocupat per les granotes, sempre que les serps no hi fossin clar.
Allà hi vivia la Carlota, una granota jove i amb molta energia que es passava el dia intentant atrapar mosques o mosquits, i s'ha de dir que no es quedava mai amb gana.
Les mosques ja la coneixíen i sempre que apareixia la Carlota intentaven fugir el més ràpid possible, fins i tot es començaven a explicar històries de por sobre ella a les mosques més petites.
Ella però no en sabia res de la por que li tenien, és el que li havien ensenyat desde petita i mai s'havia aturat a pensar més enllà, no és que fos dolenta ni molt menys, simplement no es plantejava que aquelles bestioles amb ales tinguessin familia o sentiments.
Un capvespre la Carlota va veure una mosca molt gran i es va posar a saltar i perseguir-la sense mirar per on anava, es va començar a allunyar de la zona amb més aigua, però ella no s'adonava de res, només volia atrapar el seu sopar.
De sobte es va trobar atrapada, havia fet un gran salt i havia anat a parar a una zona extremadament fangonosa i espessa. Estava atrapada i cada vegada que intentava fer força per sortir s'enfonsava més i més, així que es va quedar quieta i espantada.
La Carlota estava desesperada, s'anava fent de nit i sortirien els animals dels que sempre s'amagava, què faria si la trobaven allà? La granota plorava en silenci, l'únic soroll que es sentia era el de les fulles movent-se amb el vent i un dèbil brunzit.
La Carlota es va concentrar amb aquest segon soroll i es va adonar de que eren dues mosques que hi havia una mica més enllà. Es va concentrar en el brunzit fins que les va començar a entendre, mai s'havia preocupat d'escoltar si tenien res a dir.
-Et dic que si, que és ella.- Deia una mosca grossa i gris.
-És impossible, el Monstre del Pantà és molt gros i té els ulls vermells.- Va dir una mosca molt petita i negre, probablement una cria.
-No facis cas de les històries, et dic que és ella, sóc de les poques que vaig aconseguir fugir de la seva fam desmesurada.-
-Doncs ara no sembla pas tant perillosa.- Va dir la mosca petitona, i sense esperar resposta es va apropar a la granota fent cas omís als crits de la seva companya.
La Carlota observava i escoltava, i no entenia perquè li deien monstre del pantà, era així com la veien?
De sobte la mosca petitona es va posar davant seu i li parlà directament. Era la primera vegada que parlava amb una mosca, tota la seva vida s'havia limitat a caçar-les.
-És veritat que ets el Monstre del Pantà? Perquè ets tant dolenta? Mai hem fet res en contra teu.-
La Carlota es va quedar sense saber que dir, fins i tot per un moment es va oblidar que estava atrapada.
-No sóc cap monstre, només sóc una granota i no faig res de dolent.-
-I perquè ens persegueixes? Nosaltres no fem cap mal a ningú.- Va respondre la mosca.
-És el que em van ensenyar de petita, no voldreu pas que em mori de gana oi?-
Mentrestant la mosca més grossa al veure la conversa que mantenien es va anar apropant fins a quedar-se gairebé al costat de la seva companya i respongué ella a la Carlota.
-No volem mal a ningú ni que et moris de gana, però has intentat menjar alguna altre cosa alguna vegada? T'has arribat a plantejar mai que el que estaves menjant podia tenir una familia?-
-I què menjaria?- Va dir la Carlota sense més arguments.
-Algues, petits fruits, els bulbs dels joncs, hi ha meravelles al bosc i la vall.- Va respondre la mosca.
La Carlota es va quedar pensativa, el que deia aquella gran mosca tenia sentit, va pensar com es sentia ella quan algún dels seus era atrapat i devorat per una serp. Era així com la veien a ella les mosques?
Va aixecar la mirada amb tristesa i li va dir a les dues mosques:
-No sé com no ho he vist abans, perdoneu-me! Per desgràcia moriré aquí atrapada, però ara ho he entès, llàstima que no podré compartir-ho amb les meves germanes.-
Les mosques es van mirar i es van apartar una mica perquè no sentís el que deien. Al cap d'uns moments es van tornar a apropar a la Carlota.
-Ho deies de veritat? Deixaries de menjar-te les nostres germanes i intentaries fer-ho entendre a les teves si sortissis d'aquí?-
Si, ara que he obert els ulls no puc tornar enrere, i tant que ho faria, però ja és massa tard.-
-Potser no, ara torno.- I dit això la mosca més grossa va desaparèixer entre l'espessor del bosc.
Van passar uns minuts sense que ningú digués res fins que al final la Carlota preguntà:
-Què ha volgut dir amb potser no? No hi podeu fer res vosaltres dues, sóc massa grossa.-
-Potser per a dues de nosaltres si, però....
Es començà a sentir un brunzit cada vegada més fort fins que d'entre els arbres va aparèixer un núvol de mosques amb la mosca que havia marxat feia una estona al capdavant.
Centenars de mosques movent-se com una de sola es van apropar a la granota i ajuntant la força de totes elles la van començar a alçar del fang que la retenia, en pocs segons tornava a ser lliure.
Desde llavors a la vall la coneixen com a Carlota la granota vegetariana, i sorprenentment cada dia són més els animals que han deixat de caçar per a viure en armonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada