dijous, 13 de març del 2014

Les Aventures d'en Roc i en Llamp - Capítol 8

Les Aventures d'en Roc i en Llamp

 Capítol 8

Passades unes hores en Roc es va despertar, tenia el cap enboirat i el cos dolorit, tot just s'incorporava que sentí un crit de l'exterior del carretó. 
-Gnorf!- Cridà el noi mentre agafava l'espasa i sortia d'un salt per socorrer el seu amic.
Al mirar al seu voltant en busca d'enemics i no veure ningú va centrar l'atenció amb en Gnorf i es va quedar ben parat.
El pobre nan estava arrepenjat a la soca d'un arbre amb una mà, mentre amb l'altre s'agafava l'esquena, la qual tenia tant encorvada que la barba li arrossegava per terra.
En Roc rapidament va enfundar l'espasa i va correr a ajudar el seu amic.
-Vigila noi, no em moguis gaire que em fa molt mal-  Remugà el nan.
Amb suor del noi i llàgrimes reprimides de dolor per el nan van aconseguir pujar al carretó i estirar-se darrere.
-Em sap greu Roc, hauràs de portar el carretó fins la casa de la Règia i en Nadif, jo amb prou feina em puc moure.-
-Clar que si Gnorf, no et preocupis per això, puc fer alguna cosa per tú?-
-Arribar el més aviat possible, la Règia tindrà algún remei que m'alleuji aquest dolor.-
-D'acord, vaig a preparar en Foc i ens posem en camí.-
En Roc va preparar el poni amb rapidesa i després de treure les falques de les rodes i carregarles darrere va pujar al carretó i va agafar les regnes.
-Vinga Foc, anem cap a casa la Règia i en Nadif- Va dir el noi que per fi sabia com es deien els amics del nan.
Les hores seguents van transcorrer lentes i tranquiles, en Gnorf amb prou feina obria la boca, només el senties per queixarse o per guiar el noi per els camins laberíntics del bosc.
En Roc disfrutava del viatge, volia anar més de pressa per arribar com més aviat millor, però si feia correr gaire en Foc el carretó trontollava més del compte i el pobre Gnorf es queixava de dolor, així que no tenien més remei que anar bastant a poc a poc per evitar els solcs del terra.
En Llamp corria amunt i avall ensumant tots els caus i rastres que trobava, de tant en tant quan s'allunyava més del compte tornava fins on era el seu amic, el mirava com si comprobés que tot anava bé i tornava a marxar per seguir amb les seves investigacions.
En Roc estava ben atent al camí i els seus voltants, amb en Gnorf tant malament l'últim que necessitaven eren més problemes, així que no es perdia ni un detall de l'espessor del bosc.
De cop va fer aturar en Foc per mirar amb més atenció a l'interior del bosc, li havia semblat veure una ombra entre els arbres, per desgràcia en Llamp també devia sentir alguna cosa perque es va llençar entre arbres i matolls a perseguir l'ombra i els dos van desaparèixer.
El noi rapidament va desenfundar l'espasa però les runes no feien cap claror així que es va calmar una mica.
-Perque ens aturem Roc? Ja hem arribat al trencall?-
-Encara no, m'havia semblat veure alguna cosa entre els arbres, però fos el que fos en Llamp l'ha espantat-
-Seria algún cérvol o algún senglar, no et preocupis noi. No t'ho pensis més i continuem, ja no faltarà gaire per arribar i l'esquena em fa un mal insuportable-
En Roc es va ficar dos dits a la boca i va xiular amb força uns cinc segons, pocs moments després apareixia en Llamp per un costat del camí regalimant fang i amb cara de satisfacció. En Foc al veure al gos tant brut i fent salts al seu voltant es va voler apartar, així que més per decisió del poni que no pas del noi van reempendre el camí.
Ja feia un parell d'hores que s'havien apartat del camí principal, el sol començava a caure i la foscor guanyava terreny entre el sotabosc quan en Roc va tornar a veure una ombra que els seguia entremig de l'espessor.
Es va fregar els ulls i al tornar a mirar en la mateixa direcció l'ombra havia desaparegut.
Just en aquell moment els lladrucs d'en Llamp el van fer mirar endavant, a la llunyania entremig dels arbres es veien nes llums distants i amb la brisa del capvespre arribava un aroma molt fort d'herbes aromatiques cremades.
-Afanyat Roc, per la olor veig que ja hem arribat- Va dir en Gnorf desde l'interior del carretó.
En Foc avançava amb lentitud, el camí era estret i amb prou feina passava el carretó quan de sobte el arbres es van obrir en una inmensa clariana entremig d'arbres gegantins, i just al mig la casa de la Règia i en Nadif.
Era la casa més extranya que en Roc havia vist mai, no tenia una forma definida, la teulada tenia varies xemeneies en varies alçades, una part de la casa tenia les parets curvades i de fusta, i un atre part les tenia quadrades i de pedra, però el més impressionant de tot és que s'ajuntava amb la soca d'un arbre gegantí mort feia anys.
De les xemeneies en sortia fum d'un color blavós amb un aroma intents difícil d'esbrinar. De sobte es va obrir una porta semirodona del lateral de fusta de la casa i en va sortir una figura mig encorvada embolicada en una túnica vermella amb caputxa bastant desgastada.
-Heu trigat més del que em pensava, vinga noi deslliga en Foc i ajuda a en Gnorf a entrar a casa-
Va dir la figura encaputxada amb una veu molt trencada, i tot seguit es tornava a ficar dins de la casa deixant la porta oberta.

El noi així ho va fer, va deixar en Foc pastant per els voltants de la casa i li va dir a en Llamp que es quedés investigant per allà mentre ell ajudava a en Gnorf a baixar del carretó amb penes i treballs i entraven dins la casa.
En Roc es va quedar parat, l'habitació era enorme, hi havia un foc a terra al mig de la sala i un altre foc en un dels laterals de pedra on hi havia una olla penjada a sobre. Tenia tot de prestatges pel voltant plens de pots de vidre i fang amb herbes, arrels i altres substàncies que no va saber identificar.
-Estira en Gnorf al llit que li he preparat al costat del foc principal mentre preparo unes infusions ben calentes- Va dir la veu trencada desde un racó de la sala d'esquena a ells.
Així ho van fer, el nan es va estirar al costat del foc i les brases en el feix de palla que li havien preparat, i en Roc va seure a terra al seu costat, més nerviós del que volia demostrar.
-Veig que no has canviat la decoració Règia- Va dir en Gnorf estirat mirant el sostre.
-Això és perque sempre que ens visites acabes estirat mirant les vigues de la teulada-
Va respondre la Règia mentre es treia la caputxa i amb un somriure li oferia una infusió a en Roc i un altre a en Gnorf.
-El sol és a punt de pondres, en Nadif i la Gaia no trigaran a tornar i llavors ens podreu explicar el propòsit d'aquesta visita-
Dit això es va donar la volta i s'en va anar a un racó de la sala a picar unes llavors i unes arrels amb una mà de morter.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada