Les Aventures d'en Roc i en Llamp
Capítol 4
A mesura que en Roc s'acostava al taller més insegur es sentia, no sabia com dir-li al seu mestre que volia sortir a conèixer món, i encara menys que marxava l'endemà. A mig carrer del seu destí s'aturà i deixà el carrtó a terra per reunir forces.
-Com ho faries Llamp? Com li puc dir?-
El gos es mirava el noi prim i desgarbat mentre remenava la cua, tenia una expressió molt divertida amb la llengua penjant per un costat i la boca oberta, cosa que va fer riure en Roc.
-Gràcies Llamp, sempre saps com tranquilitzarme- Va dir encara rient.
El gos es posà a saltar al voltant del noi mentre aquest tornava a empènyer el carretó per enfrontar-se al que hagués de venir.
Al arribar davant les portes, en Roc es va adonar que no hi havia llum, fet que el va relaxar una mica, el seu mestre encara debia ser a la taberna.
Va aprofitar per preparar un got de vi i una mica de pa amb formatge per agafar forces, i es deixà caure davant la llar de foc encara encesa amb el seu company al costat tot esperant a veure si li queia un tros del que menjava el noi.
Els dos amics portaven ja una estona contemplant el ball de les flames i començaven a adormirse per l'escalfor i el cansament quan de sobte van sentir un terrabastall darrere seu que els va fer aixecar d'un salt.
-Roc, a qui se li acut deixar el carretó al mig?-
Era el seu mestre que havia begut més del compte i s'havia entrebancat amb el carretó que estava en un racó, però el fuster anava fent esses per mantenir l'equilibri i no atinava gaire.
-Disculpi mestre, ara el poso al seu lloc. Vol alguna cosa per menjar?-
-Ja he sopat a la taberna, vaig a dormir que estic cansat-
I tot seguit el fuster rabassut es ficava a l'habitació mentre intentava no caure.
En Roc es va quedar parat al mig del taller, ell pensava parlar amb el seu mestre aquella nit, li havia costat molt reunir les forces necessàries per confessar-li els seus propòsits, però s'havia mig adormit, i tampoc esperava que el seu tutor arribés tant begut.
Definitivament no era la nit indicada, així que tindria que esperar.
Al matí següent el fuster es va quedar a casa al.legant una febre passatgera que només es creia ell, ja que sovint passava el mateix quan anava a la taberna.
A en Roc ja li estava bé, així podria passar a saludar en Gnorf abans de montar la seva parada, sempre l'animava parlar amb el nan encara que fos poca estona, i desitjava saber la decisió que hauria pres.
-Bon dia Gnorf- Va dir en Roc al arribar davant el carro del seu amic.
El nan ja estava descarregant el material que guardava amb ell cada nit per evitar que li robessin res, i ja el tornava a col.locar al mostrador, a l'espera de nous clients a qui els hi pogués interessar.
-Bon dia Roc, bon dia Llamp.Que veniu sols avui?-
-Si, el meu mestre no es trobava massa bé-
-Ja m'ho suposo, tal com va marxar ahir de la taberna em sorprèn que arribés a casa- Va afegir en Gnorf rient mentre s'acariciava la barba.
En Roc va somriure mentre li rascava el cap a en Llamp, que en aquell moment feia un badall on mostrava unes fileres de dents ben esmolades.
-I sobre el que vam parlar ahir has decidit alguna cosa?- Va dir el noi que no podia esperar més.
-Paciència vailet, ja li has dit a aquell home?-
-Si- Va mentir en Roc. -Aquest matí li he dit que marxava, no li ha fet gens de gràcia, més aviat al contrari, però estic decidit-
-Veig que no et puc dir res que et faci canviar d'opinió, oi que no? Molt bé doncs, així sigui. M'ajudaras en els viatges i els mercats, i per descomptat aprendràs l'ofici, així que Roc preparat perque és una feina dura-
El nan mirava atentament al noi que tremolava com una fulla, i mentre reia amb força li donà un cop a l'espatlla per espavilarlo.
-Au Roc no pateixis, ens ho passarem molt bé tots quatre ja ho veuràs, i m'anirà molt bé pel mal d'esquena tenirte amb mi-
-Tots quatre?- Va exclamar en Roc sorprès.
-Clar noi, en Llamp, el meu estimat poni Foc, tu i jo. Quatre en total-
-Ostres en Foc, no hi pensava. Perdona company, ja veuràs com ens farem grans amics- Deia en Roc mentre li acariciava el morro al animal negre com el carbó.
-Noi comença a arribar gent al mercat, entenc que estiguis nerviós per el viatge que emprendrem en breu , però de moment encara treballes per al fuster. Crec que hauries d'afanyarte a obrir la parada- Va dir el nan picantli l'ullet.
-Ai si, m'en vaig Gnorf, ja ens veurem després, i moltíssimes gràcies, no et penediras-
-Llamp, va anem.-
Aquell dia va passar molt de pressa, potser per tots els vilatans i viatjers que van passar per el mercat i el tenien entretingut, o més aviat per els nervis de l'aventura que estaven a punt de començar i el feien estar constantment als núvols.
Una de les qüestions que més preocupaven al nostre amic era el fet d'haver dit a en Gnorf que el fuster ja sabia que marxava, no li agradava haver tingut que mentir, però es que no sabia pas com reaccionaria el seu mestre. De fet, començava a plantejar-se marxar sense dir-li res, encara que aquesta idea tampoc acabés de ferli el pes.
No és que s'hagués portat malament amb ell ni que fos un tirà, però en Roc ja feia temps que s'havia adonat que aquella no era ni la vida que volia ni la ciutat on volia passar la resta dels seus dies, volia conèixer món, nous pobles i boscos, muntanyes llunyanes i els mars extensos que havia escoltat en les cançons dels bards, veure els elfs en els seus territoris, qui sap si fins i tot arribar al llindar de les terres dels ogres i els goblins.
Definitivament l'endemà a la nit recolliria les poques coses que tenia i aniria a buscar en Gnorf per començar el viatge cap a PedraGris.
Estava segur que el seu mestre estaria rabiós durant uns dies, però l'acabaria oblidant rapidament, els últims anys moltes families havien trucat a la porta del taller oferint algun dels seus numerosos fills per fer d'ajudant, ja que no podien mantenir tantes criatures, així que no creia que trigués gaire a substituirlo per qualsevol galifardeu.
Ara l'important era el seu futur amb el nan, aprendre joieria i la forja d'armes i eines, ja tenia ganes de començar el viatge i la seva nova vida.
Bé, la seva i la d'en Llamp esclar.
